ESTIU A LA MUNTANYA. GRIEGOS

 Estic tornant cap al poble. He estat pintant al bosc, he intentat fer un esbós per copsar la bellesa de l'indret.
Encara fa sol, el camí és planer, de lluny ve música de festa. Deuen ser a la plaça ballant, corrent  o jugant, mentre els més grans, asseguts a l'ombra, ho deuen mirar. Ja comença a fer menys calor per sortir de casa.
Mentre m'acosto més, vaig mirant la carena de la "Muela de San Juan", El punt més alt de la serra d'Albarracín.
Grans pins, boscos nets, indrets amb alguna font, i casetes per fer foc sense perill de cremar el bosc. Tots ben protegits de valles de fusta perquè cap animal que pasturi pugui arribar.
Aquest lloc és a tocar la part oriental de Guadalajara. Ens vem endinsar amb el cotxe per una carretereta planera. No molt lluny, passa un riuet que, encara que hi ha sequera forta, flueix entre els pins.

Era la tarda, i la tranquil·litat era absoluta, tota aquesta part dels "Montes Universales", sembla com si fos un parc teu, encara que hi ha campings i campaments, estan tan lluny uns d'altres que pots campar arreu amb molta pau, Sents tots els ocells, el teu propi trepitx distingint si és un palet, una pinya o sols l'herba. Si és cap a la posta, i segons per quins indrets, es poden veure els cérvols que busquen l'aigua. Nosaltres vem marxar abans de fer-se fosc.
Aquí darrera del poble, a la part nord, es veu l'altre final de la "Muela". Els camps encara estaven per segar, estan a 1.601mt sobre el nivell del mar. Una extensió quasi plana. Molt diferent dels Pirineus, on estem molt més acostumats a anar.
Fa uns pocs anys vaig pujar dalt de tot de la "Muela", no em va costar gents, encara que puja una mica fort, és molt a prop. Ara no vem pujar a peu, no ens va donar temps i també, feia molta calor. 
Una altra entrada del 2009

Comentaris

August Garcia ha dit…
Caram, M Antònia, quin racó més bonic per a passar-hi l'estiu!
Saps que, fa uns anys, amb una colla amb qui surto cada estiu en bici vam fer una ruta per aquestes muntanyes de la Serra d'Albarracín? En tinc un record molt bonic. Vam estar tres dies seguits anant pel bosc sense trobar-hi practicament res ni ningú. Vam fer dues nits seguides al ras. Al final vam haver de baixar a un poble per a comprar menjar. El poble es diu Villar del Cobo i he vist que està molt a prop de Griegos, que bo, no?

Hi vaig posar algunes fotos aquí: http://carreradaconquense1.blogspot.com.es

Bon estiu, M Antònia!
M. Roser ha dit…
Està molt bé això de passar una part de l'estiu a la platja i l'altre a la muntanya...Aprofitant una petita estada a Albarracín, vaig recorre tota la serra de punta a punta...Trobo que és un lloc molt bonic!
Petonets, M. Antònia.
M. Antònia ha dit…
August, ja he entrat. Una passada d'excursions, molt fortes,crec. Deu ser molt bonic. Si que Villar del Cobo és a tocar.
M. Antònia ha dit…
Roser, aquest any tyocava, feia molt que no hi anavem, ja que queda una mica lluny. Allà s'està molt bé

Entrades populars